La casa encantada, conte multidisciplinar és una versió reduïda d’uns d’un espectacle de mitjà format amb identitat pròpia, amb més escenografia i requisits tècnics, per adaptar-se a una diversitst d’espais.
Tindria les següents modificacions:
– Caràcter més narratiu, eliminant la quarta paret i amb un contacte i diàleg amb el públic més proper.
– S’eliminen les projeccions de vídeo i la presència de l’estructura-pantalla que els fan de suport. Es mantindria, però, la representació en directe de la segona escena , la del personatge Estrany i la rosa:
– Eliminació d’algunes escenes (especialment la de joc d’ombres sobte pantalla, encara que pot tenir certa presència indirecta…, i la de joc amb la tela blava) i reducció d’alguna altra. Es manté, però, intacta la presència de la música i dansa i la manipulació d’objectes.
– La durada pot ser variable segons necessitats, però pot arribar perfectament als 40-45 minuts.
La diversitat d’escenes, personatges i recursos estètics i teatrals (música, dansa, manipulació d’objextes…) el fan que aquest conte multidisciplinar sigui força entrentingut i variat. Conté els elements fonamentals que li han valgut comenaris favorables de la crítica.
SINOPSI
Un nen fascinat per una casa abandonada es decideix a explorar-la. Destacant enmig de les ombres hi trobarà un fabulós bagul que serà el passaport a la llum, el color, el joc, la disfressa, la música i la dansa. També descobrirà que la casa no està tan abandonada: al bagul s´hi amaguen la Nina i el Pierrot, atemorits per la presència de l’Estrany, una mena de fantasma malhumorat… El nen aconseguirà que torni la llum i l’alegria a la casa.
VALORS
Valentia d’explorar allò desconegut. Atrevir-se a la descoberta de nous mons. Contacte amb la música, la dansa, la transformació personal. Poder transformador de l’art. Comprensió dels caràcters: per què el fantasma és com és? Importància de l’amistat. Solitud versus companyia.