Conte sobre el tió de Nadal. El tió congelat és una faula original que vol ser fidel a la mitologia i simbologia que envolten el ritual del tió, que es remunta a temps immemorials. Una escenografia atractiva, música i efectes sonors creen un clima suggerent habitat per personatges diversos.
SINOPSI
Un llenyataire troba al bosc un tronc congelat: és l’últim vestigi d’un antic camp d’ametllers que va quedar arrasat. El porta a casa i el posa a la vora del foc, tapat amb una manta. Durant la nit el tió explica al foc la seva trista història, i el foc, compassiu, decideix ajudar-lo fent que surti un foc follet del tronc, que donarà poders màgics al tió, a més d’una certa aparença humana. Al dia següent la família es trobarà amb un tió que els explicarà el ritual de tustar-lo amb un bastó per a que surtin aliments (sobre tot ametlles i torrons!) i altres regals. El tió serà l’alegria de les festes nadalenques. Finalment, el tió farà el seu últim regal en forma de cendres fertilitzants que possibilitaran el naixement de nous arbres amb fruit i que els anys següents pugui repetir-se la màgia del tió de Nadal.
VALORS
Empatia, solidaritat amb el patiment dels altres. Ecologia: explotació sostenible, reciclatge. Comprensió del cicle de vida-mort. Posar en valor el mite, la llegenda, el conte…, com a medi de donar sentit a les coses, sobre tot en el context màgic del Nadal (que culmina amb la màgia dels Reis…).
Altres consideracions
He procurat ser fidel a la mitologia i simbologia que envolta el ritual del tió, que es remunta a temps immemorials, abans del cristianisme:
– En primer lloc, fet de colpejar el tió com a reminiscència de ritual de fertilitat.
– Paral·lelament, l’alquímia de transformar restes de menjar o fulles en menjar exquisit (una forma ancestral i màgica de reciclatge).
– També la relació màgica amb el foc i el solstici d’hivern.
– Igualment, la funció de continuïtat del cicle vida-mort i fertilitzadora de les restes i cendres del tió.
– Etc…
Tot això no es diu explicitament, però està implícit en el que es mostra i s’emfatitza en major o menor mida.
Només m’he permès la incorporació de l’element màgic del foc follet, respectant la seva relació amb la matèria en descomposició i els esperits dels morts (justificada per la història de destrucció dels arbres que explica el tió) i dotant-lo d’un caràcter més benigne.
També he incorporat un paral·lelisme entre el fet de tustar el tió i la pràctica tradicional de batre ametlles, més enllà de la més clara referida a la d’atiar el foc removent els tions. Malgrat no està demostrada la relació, crec que, si més no, és una coincidència digne de ser mostrada, i de passada s’explica una pràctica recol·lectora real.
En suma: gaudiu en aquestes entranyables festes d’aquest original i vistós conte sobre el tió de Nadal.